Una i tres cadires

Fitxa tècnica:

• Títol: Una i tres cadires.

• Autor: Joseph Kosuth (Toledo, Ohio, 1945).

• Cronologia: 1965.

• Tècnica: fusta (cadira) i paper fotogràfic.

• Mides: cadira, 82 x 37,8 x 53 cm / panell fotogràfic 91,5 x 61,1 cm / panell textual 61 x 61,3 cm)

• Tendència: Art conceptual

• Localització: diferents ubicacions i versions, per exemple al MoMA de Nova York.

Context:1945 - Ofensiva bèl·lica d'Estats Units contra Japó, llançament de dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki

1945 - Fi de la Segona Guerra Mundial.

A four color sentence

Four colors four words, 1866

1954 - Els Estats Units i els soviètics inicien les seves primeres reunions per regular l'ús d'armes nuclears.

1959 fins al 1975 - Guerra de Vietnam

3. El codi verbal (la seva definició).

Descripció formal:

• Va desenvolupar una tasca teòrica en la qual explica tots els seus plantejaments artístics,

• col·laboracions amb la revista britànica Art&Language i dos dels seus textos més rellevants: L'art com a idea de com a idea (1966) i Art després de la filosofia (1969).

És una instal·lació artística.

"Caixes Brillo" d'Andy Warhol

Consta de tres elements ordenats l'un al costat del altre davant d'un mur de color blanc.

Els tres elements remeten a un mateix concepte: una cadira.

Funció i contingut: La imatge, visual, resulta d’un text que cal seguir al peu de la lletra per produir-la a les diferents versions. Text i imatge, a partir del fet bàsic (i visualment central) de la cadira, expressats en llenguatges diferents, són equivalents; o bé la paraula té més valor a causa de la grandària de l’ampliació fotogràfica que es fa de la definició del terme cadira al diccionari.  L’obra té relació amb l’ècfrasi, un recurs de l’oratòria clàssica que transposa a un llenguatge una experiència plasmada en un altre; per exemple, a partir de textos clàssics, Botticelli (La Calumnia, 1495) i El Greco (El Soplón, 1571) pinten sengles obres.

Models i influències:Plató (427-347) (República, X) suggereix el primer precedent de l’obra: fa una diferència entre l’idea de llit (1), la seva materialització per un fuster (2), pràctica i limitada, i la versió feta per un artista a una pintura (3), decebedora perquè és un engany, un simulacre inútil. També Kosuth ens compara l’idea de cadira (1) (definició del diccionari) amb la realització (2) i la seva imatge (3).  Kosuth reconeix com a precedent els ready-made de Duchamp (1887-1968) (per exemple, la Font [1917], un urinari masculí); és un objecte pràctic, entre d’altres molt diferents, que l’artista identifica com a obra d’Art, vessant-hi una libació del seu carisma que li atorga la qualitat artística. En el cas de Una i tres cadires la fórmula escrita, com un encanteri, o també procediment científic, crea l’obra, també a partir de l’objecte comú.