El profeta

Fitxa tècnica:

Títol: Gran profeta.

Autor: Pau Gargallo i Catalán (1881 – 1934).

Cronologia: 1933

Estil: cubisme.

Tècnica: forja.

Material: ferro.

Formes: escultura exempta.

Tipologia: dempeus

. Cromatisme: monocroma.

Dimensions: 238 cm x 75 cm x 45 cm.

Localització actual: n’existeixen diverses reproduccions (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Museu Gargallo; Saragossa, etc.).

Context:

Mentre Europa vivia les conseqüències de la Gran Depressió americana i a Itàlia i Alemanya havien sorgit amb força el feixisme i el nazisme, el 4 d’abril de l’any 93 es proclamava a Madrid la Segona República Espanyola, enmig d’un ambient d’eufòria. El nou règim representava uns ideals de progrés i de democràcia que bona part del país desitjava i en els quals va dipositar grans esperances. Però l’alçament d’una part de l’exèrcit sota les ordres del general Francisco Franco, en contra del govern legalment constituït, va desembocar en una cruel guerra civil.

Descripció formal:Malgrat que es troba lleugerament inclinat cap endavant, el Profeta s’articula al voltant d’un eix vertical tot aconseguint un equilibri perfecte. Aquest eix s’inicia al cap i continua per la columna vertebral i la cama esquerra. Els peus, de grans dimensions, com les mans, estan fermament arrelats a terra. La gestualitat reforça el missatge que intenta transmetre. En aquest sentit, la cara esdevé l’element més dotat d’expressivitat.

Funció i contingut:El Profeta, que també rep el nom de Sant Joan Baptista, és l’obra que resumeix la producció de Pau Gargallo. L’escultor treballava aquest tema des de l’any 1904. La figura resultant és un home, d’imatge poderosa, que exhorta amb vehemència la multitud a seguir-lo, tant físicament com ideològicament. Es troba ben afermat a terra, circumstància que reforça allò que vol transmetre. Aixeca la mà dreta, amb un gest contundent que acompanya el discurs: és l’actitud de l’orador. Amb l’esquerra subjecta un bastó, instrument del profeta de Judea. Es cobreix amb una esquemàtica pell.

Models i influències:

Gargallo, en aquestes obres, rep influències del Cubisme de Picasso, en la superposició de diferents plànols en la mateixa figura per crear formes personals, com per exemple en el rostre. En segon lloc rep influències dels Expressionistes, per la força i sensibilitat del personatge. I en tercer lloc es poden descobrir influències de l’art primitiu de les cultures africanes, com el rostre que sembla una màscara o el cos esquematitzat.

Alhora Gargallo influirà sobre escultors contemporanis com Henri Moore, o els espanyols Alfaro o Chillida que utilitzaran els mateixos contrastos entre el volum i el buit per dotar d’expressivitat les seves escultures.