Triptic del Jardí de les Delicies

Fitxa tècnica:

Títol: El jardí de les delícies

Autor: Hiernonymus van Aken

Cronologia: 1500-1505

Tècnica: Oli sobre tela

Dimensions: 220x195cm

Estil: gòtic flamenc

Tema religiós

Localització: Museu del Prado

Context històric:

Per parlar de l'enigmàtica obra i personalitat del Bosch cal conèixer un context polític i cultural que sembla justificar, al menys en part el seu caràcter excepcional. Es tracta d'un ampli espai de temps que en el pla geogràfic presenciar la finalitat de el ducat de Borgonya i el naixement, en l'àmbit europeu, del més extens imperi de l'modern. En l'últim quart de segle XV, quan el Bosch començava a produir les seves primeres obres veritablement significatives, el ducat de Borgonya va entrar en una crisi d'identitat que culminarà a l'enllaç matrimonial de Maria de Borgonya amb Maximiliano I, fill de la casa d'Àustria , enllaç que ja prefigurava l'annexió de l'petit estat a el poder consolidat de la dinastia dels Habsburg. A la mort de Maria de Borgonya, el seu hereu, Felip el Bell, és representat per Maximilià I, però aquest és mal tolerat per les autoritats locals que, en 1488, a Bruges, s'uneixen i aconsegueixen empresonar-lo. Encara que aquestes revoltes, sovint sufocades mitjançant la intervenció de l'exèrcit imperial, acaben en 1491, caldrà esperar a l'inici de el nou segle ia la fundació d'una cort refinada, d'inspiració meridional, perquè el territori es convertís en un dels pols de l' Renaixement europeu. A aquests esdeveniments ha de sumar la turbulència de les primeres manifestacions de sensibilitat prerreformística. La profunda ambivalència de el món espiritual situat en aquest llarg període històric, que en termes simplistes anomenem edat mitjana, s'articula al voltant de contrastos fortament diferenciats: mundanitat i ascetisme, amor a la vida i fosca atracció a la mort, por i somni. En aquest terreny, augmentat per l'ardent religiositat de la devotio moderna, enfonsen les seves arrels i prosperen, amb pretensions d'un rigor propi de l'Antic Testament, les perilloses sectes herètiques, com la dels anabaptistes i la dels adamitas. El mateix misticisme que impulsa aquests moviments condueix a l'elit intel·lectual en general a una dura crítica de la mundanització de l'clergat i de la prevalença de les pràctiques externes que en breu cristal·litzarà en la condemna de l'Església per la seva política d'aliança amb les grans banques europees. Aquesta sensibilitat es pronuncia, a més, amb la inutilitat social dels monjos ambulants i vagabunds sense arrelament algun, en tant que el clima de severa reprovació de la corrupta societat en el seu conjunt condueix a l'espera d'una dràstica convulsió, a l'expectativa de l'càstig ia la vinguda de l'Anticrist.

Anàlisi formal:

Quan el tríptic està tancat, Podem veure la representació de l'tercer dia de la creació en grisalla, tècnica pictòrica en la qual s'usa un sol color per evocar els volums Propis de l'relleu. Segons el relat de l'Gènesi, referència fonamental en temps del Bosco, Déu va crear la vegetació sobre la Terra a el tercer dia. El pintor representa, doncs, la terra ple de vegetació.

Al costat d'això, El Bosco sembla imaginar el món tal com en la seva època es concebia: una Terra plana, envoltada d'una massa d'aigua. Però estranyament, El Bosco envolta la Terra en una mena d'esfera de vidre, prefigurant la imatge d'un món rodó. Déu observa des de dalt (cantonada superior esquerra), en un moment que semblaria ser, més aviat, l'alba de el quart dia. Déu creador porta una corona i un llibre obert a les mans, les escriptures, que aviat es faran vida. A cada costat de el tauler, es pot llegir una inscripció en llatí de el salm 148, versicle 5. A la banda esquerra resa: «Ipse dixit et facta sunt», que vol dir 'Ell mateix ho va dir i tot va ser fet'. A la part dreta, «Ipse mandavit et Create sunt», que es tradueix com 'Ell mateix ho va ordenar i tot va ser creat'.

A l'obrir el tríptic per complert, ens enfrontem a una explosió de color i figures que contrasta amb el caràcter monocrom i inanimat de la creació. Alguns estudiosos han vist en aquest gest (revelació de l'contingut intern de la peça) una metàfora de el procés de la creació, com si d'alguna manera del Bosco ens introduís en una mirada còmplice cap a l'evolució natural i moral de l'món. Vegem quins són els principals elements iconogràfics de cada panell.

Models i influències;

L'obra d'El Bosco és de vital importància ja que va ser un avançat a la seva època, amb el que això suposa d'obrir un camí fins ara desconegut i impensable. Rarament han aparegut artistes que revelin en la seva obra els seus malsons, els horrors de perversió, etc., són desviacions de la ment normal que no poden repetir-se i menys plasmar. A vegades les confidències es redueixen a explicar obscenitats o confessions amb o sense remordiment. Però mai van ser descrites amb tal força i acompanyades de comentari moralitzador com les visions demoníaques que va percebre i va pintar El Bosco. S'han succeït períodes d'art expressionista, art que pretén exposar desordres psíquics, pintar l'invisible, sorprendre'ns amb excessiva sensualitat, sacsejar-amb l'inexplicable, l'absurd, el fantàstic; però cap dels artistes surrealistes, saturats de psicoanàlisi, ha arribat a pintar visions tan terribles com les que va deixar pintades aquest autor.