Tapçis de la creació

Fitxa tècnica:

Títol: Tapçis de la creació

Autor: Desconegut

Material: Llana amb punt de cardeneta.

Dimensions: 4,70 x3,65 m

Cronologia:Incerta, finals de segle XI en primera meitat de segle XII. No es coneixien referències escrites directes de l'obra,

Localització: Museu catedratic de la catedral de Girona:

Context històric:E ncara que no sabem res del seu context històric, ni tampoc de les raons de la seva realització, S'ha elaborat una hipòtesi d'interpretació sobre el lloc de producció i dels fets que van acompanyar la realització d'una obra tan particular. Segons Castiñeiras, l'Brodat podria haver estat elabordo a Girona, potser al monestir femení de Sant Daniel amb models procedents de la col·legiata de Sant Feliu de Girona i de l'escriptori i la biblioteca de Santa Maria de Ripoll. Segons l'autor, el Brodat s'hauria realitzat durant l'episcopat de Bernat Umbert (1094-1111), en plena eufòria de la predicació de la Primera Croada pel Papa Urbà II (1096-1099), fet que explicaria l'ampli cicle de la Vera Creu i la concepció teocràtica de el programa. El teixit podria haver servit com catifa de luxe amb motiu de l'concili presidit en 1097 a Girona pel llegat papal i arquebisbe de Toledo Bernardo d'Agen. Tot això durant la joventut de Ramon Berenguer III que va ser comte de Barcelona entre el 1097 i el 1131.

Anàlisi formal:

En el tapís es representa el cel i la terra, l'humà i la naturalesa i la imatge cosmològica de el món dels inicis de la Baixa Edat Mitjana, aquestes representacions cosmològiques eren habituals i les podem trobar en altres peces de l'època. Per entendre millor la iconografia, disposició i significat del tapís ens hem de remetre a la idea medieval que Déu era el Gran Creador de l'Univers, el centre era la Terra, al voltant de la qual hi havia els set cels (l'aire, l'èter, el firmament -amb els cossos celestes-, l'espai igni, el cel dels àngels i el cel de la Trinitat). L'home de l'Edat Mitjana tenia una concepció divina de la Terra, en la qual era un disc pla sobre el qual hi havia els cels nomenats. També cal tenir en compte els manuscrits il·luminats, que van estendre per tot Europa les imatges de l'Gènesi bíblic. Especialment el de Viena (segle VI), provinent de Síria, o el Cotton Genesis (segle IV o V,) provinent d'Alexandria, en les imatges segurament es va inspirar el Beat de Liébana i que també podem observar en el tapís de Girona. La part de l'tapís que ha sobreviscut està formada per tres cicles iconogràfics: El Gènesi, els Elements Còsmics i la llegenda de la Vera Creu de Santa Elena, desenvolupats al voltant de la figura de l'Crist Pantocràtor i creador de l'món. El significat dels tres cicles és la recerca de la salvació. L'estructura és un cercle central dins d'un rectangle, que, al seu torn, està envoltat per unes franges.

Models i influències:

En l'E

dat Mitjana, Déu era considerat el gran creador de l'Univers, centrat al voltant de la Terra i els seus set cels: l'aire, l'èter, el firmament -amb els cossos celestes-, l'espai igni, el cel dels àngels i el cel de la Trinitat. Per a l'home medieval, l'arquitectura divina era la perfecció de les formes simples, com les esferes i els quadrats. El coneixement de la Terra que es tenia en aquella època era com la de l'Paradís: el que es coneixia era gràcies a les revelacions divines; només en tractats antics de Plini o Gai Juli Solí, 6 o en els textos de Jerónimo d'Estridón i Isidoro de Sevilla, es podia trobar la descripció de la Terra.