Mare de Déu dels consellers

Fitxa tècnica:

Títol de l'obra: Mare de déu dels consellers

Autor: Lluis Dalmau

Cronologia: 1443-1445

Estil artístic:Gòtic Flamenc

Tècnica: Oli i tremp

Localització: Capella de la casa de la ciutat(Bcn)

Context històric:

El Consell de Cent, a la seva reunió del 6 de juny de 1443, va acordar nomenar una comissió de dotze prohoms per a encarregar la pintura d'un retaule a un bon retratista: «lo millor e pus apte pintor qui encercar e trobar es pogués». Se'n volia substituir un altre de 1410 de fusta tallada obra del «fuster de retaules» Francesc Gener,[ ja que la capella era força pobra i que per aquesta raó «no és tengut en fama alguna per tots aquells qui ho miren axí estrangers com altres, havem del·liberat posar en lo dit Consell si hi fariem I retaule».

Entre 1434 i 1436, Bernat Martorell havia realitzat per a la capella de la Diputació del General de Catalunya un conjunt dedicat a sant Jordi, del qual se'n conserva la taula central a l'Art Institute of Chicago[9] i les taules laterals al Museu del Louvre. Martorell va reflectir el millor de l'art europeu, implantant les tendències florentines a Catalunya. L'obra en qüestió probablement va suposar un contrast amb la decoració elemental de la capella de la Casa de la Ciutat, i els consellers van voler contractar una obra que, si més no, fos del mateix nivell que el retaule de la Diputació del General. Des de 1436, any de finalització del retaule de la Diputació, l'estil flamenc va imposar-se per sobre dels italians. La fama de la pintura de Jan van Eyck i de Rogier van der Weyden, així com la presència de Barthélemy van Eyck a la cort napolitana de Renat d'Anjou (1438-1442), varen decantar l'elecció de Dalmau i no de Martorell, que era el pintor més valorat del moment i dels que més treballaven a Barcelona.

Anàlisi formal:

La superfície pintada mesura 272 × 276 cm; amb el marc inclòs, su Dimensió m

àxima és de 311,5 × 311 cm. El retaule consta d'una sola taula, amb figures de mida natural, REPRESENTANT la Mare de Déu amb el Nen, asseguda sobre un tronc d'estil gòtic recolzat sobre quatre lleons. AQUEST tronc està pintat amb ornaments d'escultures i és corona amb un alt dosser amb un pinacle a l'centri I ALTRES dos més petits en ambdòs costats. La Verge presenta una llarga cabellera ondulada per sobre d'ambdues espatlles i és cobreix amb un gran Mantell de color blau enrivetat amb 1 sanefa d'or i perles, que és Troba Subjecte a al pit amb 1 fermall d'orfebreria, Mentre el Nen està cobert amb 1 vel transparent blanc i porta penjat a l'coll 1 amulet contra el mal d'ull fet d'¡1 branca de corall vermell. L'escena s'ubica a l'interior d'una construcció gòtica que és una va unir d'1 Estança amb mirador i 1 església. El primer espai és de planta rectangular i s'obre a l'exterior mitjançant quatre Grans finestrals amb traceria semblants ALS de la façana gòtica de la casa de la Ciutat de Barcelona. Per Darrere de l'tron de la Mare de Déu és projecta 01:00 nau d'1 església amb volta de creueria que mostra a les Seves claus l'escut de la ciutat. Està suportada sobre columnes rematades amb capitells decorats amb Motius fitomòrfics i figures humanes. Amb l'Ajut de la perspectiva, Dalmau condueix la mirada de l'espectador vers a els quatre Grans finestrals que limitin el transsepte, lloc on troba deu àngels cantors, i obri l'espai eclesiàstic a un paisatge on también són presents a els simbolismes.

Models i influències:

La pintura de Lluís Dalmau evidència un coneixement directe de l’obra de Jan van Eyck, els llenços del qual va poder estudiar durant el seu viatge a Flandes. L’acceptació per part de Dalmau del realisme flamenc, caracteritzat per un mimetisme absolut respecte dels models, queda clarament reflectida en l’estudi rigorós que fa el pintor valencià de l’expressió dels rostres dels diferents consellers.