Retaule de l'Espirit Sant

Fitxa tècnica:

Títol:Retaule de l'Esperit Sant

Autor:Pere Serra

Cronologia:1393-1394

Tècnica:Pintura al tremp sobre fusta

Mides: 146x96cm

Estil: Italogòtic

Tema: Religiós

Localització: Capella de l'Esperit Sant de la Seu de Manresa

Context històric:

L'obra va ser un encàrrec de la confraria dels Blanquers de l'Esperit Sant de Manresa. Tot i no conservar-se el contracte, sí que existeix el rebut de l'últim pagament a Pere Serra datat en 1394. La seva estabilitat estructural presentar problemes en 1412 amb l'aparició d'unes esquerdes al cos central, que va haver de ser restaurat pel manresà Francesc Feliu . Aquesta restauració va comportar repintar el mantell de el Pare Etern de l'escena de la Coronació de la Mare de Déu. La taula de la Pentecosta que presentava un trencament de 3 cm d'ample va ser emplenada amb materials elàstics. Vista del retaule amb la predel·la d'Antoni Marquès de 1506. El 1870 es va realitzar una nova restauració. En aquest moment el retaule havia perdut el guardapols, alguns muntants, part de la cresteria i la part central de la predel·la, de la qual només quedaven les dues taules dels extrems. Es van reconstruir els elements complementaris i es va fer un nou guardapols decorat amb escuts i formes florales. Per ocupar l'espai de la predel·la es va decidir substituir les dues taules que faltaven per quatre de les cinc taules de la predel·la de l'Retaule de la Trinitat de Antoni Marquès de 1506, que es conservava en la mateixa basílica amb un sagrari al centre. Amb aquesta incorporació, el Retaule de la Trinitat va quedar malmès i la resta de les seves taules van romandre a l'arxiu de el temple, fins que el 1982, un cop reintegrades les quatre taules esmentades, va ser restaurat i tornat a instal·lar al seu lloc original a la Seu de Manresa. Anàlisi formal:

En total consta de vint-i dues taules amb escenes de l'Antic Testament, de la vida de Jesús i els Fets dels Apòstols. Estan ordenades en cinc carrers més predel·la. Com és habitual en altres retaules de el gòtic català, les taules del carrer central són més grans, contenen el tema principal i estan encapçalades per un Calvari o Crucifixió com coronament central. Les quatre carrers laterals contenen tres pisos de taules amb escenes bíbliques coronats, a l'àtic a el mateix nivell de l'escena de la Crucifixió, per una figura d'àngel a cada carrer. Les entrecarrers o muntants, que estructuren el retaule i separen els carrers entre si, estan decorades amb un total de trenta-sis petites imatges de sants i estan rematats en el seu cim per uns pinacles de clara estètica gòtica en talla de fusta daurada.

Models i influències:

Els retaules de Pere Serra van recollir els models del gòtic italià introduït a Catalunya de la mà de Ferrer Bassa. L’elegància i la delicadesa en el traç de la línia, així com la finalitat decorativa del color, relacionen l’obra de Pere Serra amb l’escola sienesa liderada per Duccio.  L’arribada a Catalunya del gòtic internacional, a la darreria del segle XIV, va fer que la pintura de Pere Serra no tingués gaire continuïtat. Júlia López Valera