Església de Sant Lorenzo

Fitxa tècnica:

Títol; Església de Sant Lorenzo

Autor: Flippo Brunelleschi

Cronologia:1421-1428

Localització: Florencia(Itàlia)

Context històric:

El renaixement és un moviment que neix i creix a Itàlia. La seva difusió per Europa va ser limitada. Va ser molt important a Castella, però no tant a la resta d'Europa

Anàlisi formal:

Obra arquitectònica amb planta de creu llatina, de tres naus i capelles laterals. Presenta coberta exterior a dues aigües en la nau central i a una aigua en les laterals. Construcció realitzada en pedra, amb marbre per als revestiments decoratius i material de farciment en les voltes. Ens trobem davant d'un edifici que presenta una planta de creu llatina molt allargada. Està dividit en tres naus a les quals s'adossen capelles laterals. La nau central, de major altura i amplada que les altres, presenta una arqueria amb arcs de mig punt sostinguts per columnes corínties, els capitells sostenen cubs de entablamento amb arquitrau, fris i cornisa. A major altura apareix un mur perforat per amplis i esvelts obertures de mig punt que permeten la il·luminació natural de l'interior de el temple. La coberta interior de la nau és plana, amb cassetons decorats mitjançant rosasses daurats sobre fons blanc. Les naus laterals presenten bóovedas vaídas que baixen, a un costat, cap a les columnes de la nau central i, a l'altre, sobre pilastres d'ordre corinti. Sobre aquestes, als costats externs, trobem òculs d'il·luminació.

Models i influències:

És una reinterpretació de les plantes de les basíliques romanes i les paleocristianes. També imita models del romànic i bizantins, com les formes cúbiques els entaulaments dels capitells, i la cúpula sobre petxines inspirades en l’antiguitat i l’art bizantí. Un altre antecedent, més immediat, és el pòrtic de l’Hospital dels Innocents,del mateix autor, on utilitzà les columnes corínties, la distribució rítmica de les finestres.Se la considera la primera església plenament renaixentista en la qual es té em compte la mesura de l’home, es recuperà el llenguatge clàssic i l’equilibri isobrietat constructiva. A partir de Brunelleschi, tots els arquitectes del Renaixement cercarien les mateixes formes.