Teatre D'Epidaure

Títol: Teatre d’Epidaure

Autor: Policlet el Jove (Argos, SV-IV a.c)

Cronología: 350 A.c

Tècnica:

Mides: 120 metres de diametre i 24 de desnivell

Estil: Grec classic tardà

Tipología: Teatre

Tema:

Localització: Epidaure, el Peloponès (Grècia).

B) CONTEXT HISTORIC I CULTURAL

Els grecs a diferència dels imperis teocràtics i centralitzats d'Egipte, s'organitzaven en petites comunitats independents anomenades Polis.

L'home és la mesura de totes les coses. Això exemplifica la importància de l'home com a eix central de la cultura grega. Els déus s'humanitzen tant en la seva forma com en els seus sentiments.

A l'art, l'home també serà el centre i la principal font d'inspiració. Grècia representa el naixement de la filosofia i el pensament racional, l'home no es conforma amb les explicacions màgiques de la natura, sinó que intenta comprendre-les. Això es veu reflexat en les escultures, on es busca la realitat i la raó.

La religiositat no és una barreja de creences i rituals sinó un sentiment de la relació amb la divinitat, la religió és junt a la llengua, un dels elements de cohesió de la ciutat i del món hel·lenístic.

La recepció de l'art com a recerca de la bellesa definida pels filòsofs, neix a Grècia. L'art s'allunya de la funció màgica, religiosa o exaltació del poder que havia tingut a Mesopotamia o Egipte.

Analisi tècnic

· Planta: Aixecat sobre un pujol que es divideix en tres parts ben diferenciades: l'orquestra, la càvea i les construccions escèniques (prosceni i escena). L'orquestra, espai totalment circular, té el terra de sorra i un altar de pedra. Al seu voltant, ocupant gairebé les dues terceres parts de la circumferència, hi ha a la càvea, de 120m de diàmetre, que puja pel vessant de la muntanya fins assolir una alçada de 24m.

· Alçat: Un passadís perimetral anomenat diazoma separa la cavea o espai dels espectadors en dues seccions. La part inferior està dividida en 12 sectors delimitats per 13 escales radials que permeten el desplaçament per les 34 grades. La part superior està dividida en 22 sectors de 20 grades delimitats per 24 escales. L’aforament del teatre era de 15000 espectadors.

· Façana: Hi havien dos tipus de seients: els de poble i els de les personalitats polítiques importants. Hi han construccions escèniques disposades en posició tangent darrera l'orquestra. En aquest espai hi havia l’escena, un edifici de dos pisos i un balcó avui destruït que podría representar un palau, una cabana o una botiga, segons els decorats davanters pintats, i que també servía de magatzem i vestidor als actors; i el prosceni, un espai elevat situat entre l'orquestra i l’escena, que és on es desenvolupa l’acció teatral.

· Funció: L’acció dels actors es desenvolupa al prosceni, davant d’una arquitectura artificial o pintada. L’acústica d’aquest espai és tan precisa que es poden sentir als actors a qualsevol racó de la càvea.

· Simbolisme: El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern , els grecs dedicaven al deu del vi, Dionís. Això explica la construcció, al mig de l’orquestra, d’un altar destinat als actes rituals en honor al déu.

· Relació arquitectura-entorn: El teatre d’Epidaure té la càvea situada al vessant d’un pujol, aprofitant el pendent d’una muntanya, als afores de la actual ciutat de Pidhavro (antiga Epidaure), a l’extern sud-est de la península del Peloponès. Tant per la ubicació com per les característiques, la integració a l’entorn paisatgístic és excel.lent i demostra l’estreta relació que hi ha havia entre art i natura en el mon grec.