Pabelló Alemany

FITXA TÉCNICA

Nom: Pabelló Alemany

Autor: Miers Van der Rohe

Data: 1929

Tipologia: Arquitectura

Estil: Primeres Avantguardes

Ubicació: Barcelona

CONTEXT HISTORIC

El Pavelló Alemany, dissenyat per Mies van der Rohe i una de les seves obres més conegudes, va ser el pavelló amb el que va presentar Alemanya a l'Exposició Internacional celebrada a Barcelona l'any 1929 va representar la presentació a el món de el moviment arquitectònic modern. Va ser concebut per albergar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes. Originalment anomenat Pavelló Alemany, posteriorment renombrado Pavelló de Barcelona, ​​va ser la targeta de presentació d'Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, emulant el progrés dins de la cultura moderna d'una nació que encara tenia les seves arrels en la història clàssica. El seu disseny elegant combinat amb rics materials naturals va servir a Mies com un pont cap al seu futur professional, dins el modernisme arquitectònic.

El pavelló, al costat d'obres com la Bauhaus, de Walter Gropius i la Vila Savoye, de Le Corbusier, és un dels edificis fonamentals de l'arquitectura moderna. Va ser desmuntat a l'finalitzar l'exposició, 1930, però amb el temps aquesta obra va esdevenir un referent clau per a la història de l'arquitectura de el segle XX, així com per la trajectòria de Mies van der Rohe, per aquest motiu en 1980, i impulsat per l'arquitecte català Oriol Bohigas, es va començar a gestar a l'ajuntament la idea de reconstruir l'edifici en el seu emplaçament original. Els treballs van començar el 1983, i la reconstrucció es va inaugurar el 1986

ANALISI FORMAL

A diferència d'altres pavellons de l'exposició, Mies entenia la seva pavelló simplement com un edifici i res més, no albergaria art o escultures, en canvi el pavelló seria un lloc de tranquil·litat en el qual poder refugiar-se de l'enrenou de l'exposició, transformat el mateix pavelló en una escultura habitable. És un edifici important en la història de l'arquitectura moderna, ja que en ell es plasmen totes les idees de l'aleshores naixent Moviment Modern amb més llibertat que en altres obres, la seva única funció era difondre aquestes noves idees, així com l'ús de nous materials i tècniques en la construcció,

La impressió total és la d'un espai luxós creat per plans perpendiculars en les tres dimensions. Completen l'obra una escultura de Georg Kolbe, un escàs mobiliari format per cadires, amb un disseny de l'propi arquitecte, l'anomenada Cadira Barcelona, ​​que es va convertir una fita important dins de la història de el disseny mobiliari de segle XX, una cortina vermella i una catifa negra, que combinats amb el color groguenc de l'marbre de la paret, conformen els colors de la bandera alemanya.

La poca alçada de la construcció estreta la línia de visió de l'visitant, forçant a adaptar-se a les vistes emmarcades per Mies. L'interior de l'pavelló es compon de llocs creats per les parets que treballen conjuntament amb els plànols baixos de sostre per estimular el moviment, així com per activar el passeig arquitectònic de Mies, en el qual les vistes emmarcades induir el moviment a través de l'estret pas que s'obre a un volum més gran. Aquest procés cíclic de moure a través dels conjunts de l'pavelló posa en marxa un procés de descobriment i redescobriment durant l'experiència, sempre oferint noves perspectives i detalls que abans eren invisibles. Dins el pavelló es poden identificar tres espais: El pati de recepció, definit per l'àrea d'accés i lloc on se situa el mirall d'aigua. En aquest lloc es crea un interessant relació entre l'opacitat dels murs, el reflex de l'aigua i la transparència de la vidriera de l'pavelló, un cantó que marca l'accés a l'recinte. A la cantonada contrària hi ha un petit recinte de serveis. El nucli edificat, determinat pels plans dels murs aixecats amb diferents materials, sempre mantenint el control de les vistes a través de l'ús de les opacitats, les transparències i els buits. El pati del darrere. Aquest tancat per parets i amb la presència, novament, d'un mirall d'aigua sobre el qual es troba l'estàtua Alba, de Georg Kolbe. El pavelló ha estat dissenyat com una composició proporcional al que l'interior es juxtaposa a dos miralls d'aigua. El mirall d'aigua més petit, situat al costat de l'espai interior permetent que la llum es filtri a través del volum interior, il·luminant les llambordes de marbre i travertí. Ell, mirall d'aigua superficial més gran complementa el volum, ja que s'estén per la resta de el pla exterior. Les seves línies elegants estableixen un lloc de solitud i reflexió.

L'estructura es crea amb vuit pilars d'acer en forma de creu que sostenen una coberta plana. Completen l'obra unes parets interiors, exemptes de l'estructura i grans vidrieres. El sistema de quadrícula regular desenvolupat per Mies, no només serveix com a patró per a la col·locació de les llambordes de marbre travertí, sinó que també serveix com a marc subjacent dels sistemes de treball per a les parets interiors.

A l'elevar el pavelló sobre un pedestal conjuntament amb el perfil estret de el lloc, s'accentua l'horitzontalitat de l'edifici. El Pavelló de Barcelona té una baixa orientació horitzontal que s'accentua amb el sostre també sota i pla que semblés surar tant a l'interior com a l'exterior. Aquest caràcter es veu reforçat pels grans volades de la coberta i la lleugeresa de les columnes d'acer que relacionen aquests plans i creen un efecte d'ingravidesa. El Pavelló defineix els seus espais mitjançant el joc ortogonal de plans desplaçats, els murs es disposen de tal manera que generen una absoluta fluïdesa espacial a l'interior de l'edifici. Amplis finestrals continus dibuixen el límit exterior, declarant així la transparència, la idea de llibertat i progrés que la República Alemanya buscava reflectir en el seu moment.

COBERTA

Cada aspecte de l'Pavelló Alemany té la importància arquitectònica que es pot veure en l'adveniment de l'arquitectura moderna al segle XX, però, un dels aspectes més importants de l'pavelló és el sostre. El perfil baix de la coberta apareix en l'elevació com un plànol que sura per sobre de l'volum interior. L'aparença de surar dóna a l'volum una sensació d'ingravidesa que fluctua entre la carcassa i la coberta.

L'estructura de el sostre està suportada per vuit columnes cruciformes primes que li permeten transmetre la sensació de surar sobre el volum alhora que allibera l'interior per permetre un pla obert. Entre el baix sostre projectat cap a l'exterior i l'obertura de l'pavelló, es crea una demarcació espacial borrosa on interior es converteix en exterior i exterior en interior.

MODELS I INFLUENCIES

L'escultura que adorna l'estany ubicat al pati del darrere de l'pavelló és una reproducció en bronze de Alba realitzada per Georg Kolbe, artista contemporani a Mies van der Rohe.

Està magistralment situada en un extrem de l'estany petit, en un punt on no només es reflecteix en l'aigua sinó també en el marbre i en els vidres, donant la sensació que es multiplica en l'espai i contrastant les seves línies corbes amb la puresa geomètrica de l'edifici. La imatge de l'estàtua es projecta múltiples vegades sobre reflexos de l'aigua, els vidres o el marbre.