Majestat batlló

Títol: Majestat batlló

Autor: desconegut

Tipologia: Exempte

Material: Fusta de xiprer policromada

Mides:1,56x1,20m

Estil: Romantic

Localització:MNAC(Barcelona)

Context històric:

Aquesta obra va ser feta en plena esplendor de la imatgeria romànica. Factors com els pelegrinatges, que aportaven informació sobre el que es feia en altres llocs, i la necessitat de trobar un lloc a l´església per la imatge de Crist, van fer que els temes de la crucifixió passessin a un primer pla. Destacaven les representacions del Crist Sofrent, el Crist en Majestat i la Mare de Déu. La Majestat Batlló és l´obra representativa del Crist en Majestat romànic i és una de les mostres més impressionants d´escultura catalana.

Analisi formal:Escultura exempta, pensada per a una visió frontal. No es conserva tota la talla. Originàriament va ser construïda a partir de vuit peces articulades i hi falten les que es corresponen amb els peus. La figura tampoc presenta tots els dits de la mà dreta i uns quants de la mà esquerra que s’han perdut. Presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica, únicament trencada per la lleugera inclinació del cap , cap a la dreta. Desproporció en relació a la creu i en relació a la seva anatomia: la distància que hi ha entre el cap i els peus és pràcticament la mateixa que hi ha entre una mà i l’altra. Segueix la mateixa tònica la rica vestimenta que cobreix tot el cos, una túnica llarga anomenada manicata, lligada amb un cíngol o cenyid

or i estructurada a base de plecs verticals paral·lels que reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Els plecs a la part superior del cenyidor són més estrets i estan lleugerament corbats, i els de la part inferior són més amples, contribuint a donar forma a la cintura. Les mànigues de la túnica també van ser modelades en bandes paral·leles de manera obliqua. El cap és una sola peça i no incorpora cap corona. Els cabells, s’organitzen de manera simètrica amb u

na clenxa al mig i la barba trenada, de manera que ambdós reben un tractament geomètric.

Models i influències

La marcada frontalitat, el hieratisme, l’estilització del cos, la solemnitat i l’obsessió per la simetria que hi ha a la Majestat Batlló tenen un referent clar en la iconografia bizantina, arribada a Catalunya probablement a través d’Itàlia. Segons la tradició, el Crist pretesament esculpit per Nicodem va arribar a la població italiana de Lucca a mitjan segle VIII i va ser motiu de diverses còpies abans de desaparèixer. Una d’aquestes còpies seria el Volto Santo di Lucca, que va servir de model per a talles romàniques com la Majestat Batlló. Aquesta influència també es visible en l’ornamentació de la túnica, que recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a través del comerç, com a botins de guerra o com a regals entre governants. El grau tan alt de conservació de la Majestat Batlló la converteix en un referent i un model historicoartístic importantíssim de l’escultura romànica catalana.