Frontal de Santa Maria d'Àvia

Fitxa tècnica: Frontal de Santa Maria d'Àvia

Autor: Desconegut

Cronologia: 1170-1190

Tècnica: Tremp sobre fusta

Mides: 1,04x1,75

Estil: Romànic

Tema: Religiós

Localització: Mnac(bcn)

Context històric:

Els frontals d’altar, també anomenats antipendis, van tenir una gran acceptació a la Península, sobretot a Catalunya. La seva aparició és deguda principalment a la voluntat d’aprofitar com a suport d’imatges la post de fusta situada davant de l’altar. Els primers frontals d’altar daten del s. IV d.C. En un primer moment estaven formats per tapissos o riques teles, però posteriorment es van ornamentar amb metalls preciosos, com la plata o el coure esmaltat. Amb el pas del temps, les escenes representades als frontals dels altars es van anar fent més complexes i les seves dimensions van créixer. Aquest fet, sumat a un canvi en la litúrgia, en el qual el sacerdot es va situar davant l’altar i d’esquena als fidels, va provocar un canvi d’ubicació del frontal. A partir d’aleshores, aquest element es va situar darrera de l’altar, és a dir, del tablum, i això va donar lloc a una nova tipologia: el retaule (‘rere l’altar’).

Anàlisi formal:

El frontal de Santa Maria d’Avià es divideix compositivament en dos registres –trencats a la part central- estructurats en diverses escenes o vinyetes amb intencionalitat narrativa, que s’han de llegir d’esquerra a dreta.

Tot i que prevalen el hieratisme i la frontalitat, els personatges mostren una certa humanització; en destaca el contacte maternal del la Mare de Déu, que anuncia l’evolució de filiació que posteriorment es va produir durant el gòtic. En la mateixa línia naturalista, també s’ha d’esmentar l’expressivitat i el moviments d’alguns dels personatges, com sant Josep, els tres reis mags o el mateix Nen Jesús de l’escena central. En la mateixa línia, també es representen els elements arquitectònics. No obstant això, es manté la tradició iconogràfica i el caràcter simbòlic característic del romànic, que es pot veure principalment en la utilització de la perspectiva jeràrquica i l’ús del nimbe o aurèola per als personatges sants, que en el cas de la Mare de Déu i l’Infant en l’escena del naixement és ovalat, per remarcar-se el caràcter diví respecte de sant Josep. S’adverteix l’ús de colors purs i plans, així com la delimitació de les figures emmarcades en fines línies negres. Dominen el blau i el vermell, i un vernís daurat que es feia servir com a substitut del pa d’or.

Models i influències:

Aquest frontal és una obra molt representativa de l’art anomenat “estil 1200”, difós per tot l'Occident cristià, i caracteritzat pel seguiment dels models bizantins. Aquesta influència s’aprecia no solament en el hieratisme o el gust o per la simetria, sinó també en aspectes iconogràfics, com la posició reclinada de la Mare de Déu, o decoratius, com les r

iques vestidures orientalitzants . En aquesta època també es comença a apreciar una evolució en les formes de representació cap a una tendència més naturalista i narrativa, que anticipava l’estètica del període gòtic.