Elogi de l'aigua

Fitxa tecnica:Títol: Elogi de l’aigua

Autor: Eduardo Chillida

Cronologia: 1987

Localització (original i actual): parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

Context històric:

Durant la dècada dels 80 hi havia una profunda crisi econòmica i social. Es va produir un acostament entre la unió Soviètica i els Estats Units, que va posar fi a la Guerra Freda i que va tenir un moment culminant en la caiguda del mur de Berlín al 1989. Aquest fet històric va comportar una nova redistribució geopolítica d'Europa i un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. L'any 1991 es va firmar el tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea.

Però al 1987, any de l'obra, la crisi ja s’acabava i ja s’havia enunciat que Barcelona seria la seu dels jocs olímpics del 1992, cosa que va fer que s’encarreguessin moltes noves infraestructures i escultures per decorar la ciutat, i modernitzar-la.­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­ 

Anàlisi formal: Descripció: forma de formigó de 54 tones subjectat amb quatre cables d’acer, queda a 84 centímetres de l’aigua d’un estany artificial.

Composició: una forma de cub de línies rectes d’on en surten quatre braços recargolats, línies rectes part superior més línies corbes dels braços / contrast armònic. totes les línies però molt senzilles, pures. També hi ha Contrast entre la forma massissa que pesa molt i el fet que està suspès per uns cables que donen sensació de  lleugeresa. És una composició tancada i asimètrica que té diversos punts de vista. El paper de l’aigua també té importància al reflectir  l’escultura a l’aigua, cosa que la completa.

Moviment: ritme lent, moviment contingut  però sí que és dinàmica perquè està suspesa a l’aire i els braços també semblen atrapar l’aire

Expressivitat: complicitat de l’autor amb la natura que envolta l’escultura.

Funció i contingut:Suspesa en l’aire, les urpes que formen l’apèndix del cos central fan el gest de tancar-se per agafar el buit o l’aire que les envolta. El tema és al·legòric i es relaciona amb les preocupacions metafísiques de l’escultor. El reflex de l’escultura en l’aigua duplica la seva existència, característica que el propi autor ha relacionat amb el mite grec de Narcís que narra Ovidi aLes metamorfosis: Narcís, en rebutjar Eco, és castigat per la deessa Juno a enamorar-se de la seva imatge reflectida. Davant de la impossibilitat d’aconseguir el seu propi amor es va consumint lànguidament fins a la mort.

Models i influències:Forjat en la tradició artesanal basca i de caràcter autodidacte, Chillida utilitza en la seva obra els materials i les tècniques pròpies de la seva terra, com la forja i el ferro, ja des dels seus primers treballs. D'altra banda, la seva breu etapa com a porter de futbol i el seu va passar per la universitat d'arquitectura li van fer valorar l'espai com l'element principal de l'escultura.