El jurament dels horacis. - Jacques Louis David

Fitxa tècnica:

Obra: El jurament dels Horacis

Autor: Jacques Louis David

Cronologia: 1784

Estil: Neoclàssic

Material: Oli

Tècniques: Oli sobre llenç

Suport: Llenç

Ubicació: Museu de Louvre, París

Context històric:

A finals del segle XVIII i principis del XIX, es produeix en el panorama artístic un canvi de gust del que rococó al neoclàssic. Mentre que al segle XVIII imperava l'estil rococó, caracteritzat per les seves formes femenines i corbes i per temes hedonistes com l'amor o la natura, sempre amb la burgesia com a protagonista, al començament de l'XIX predominarà l'estil neoclàssic, que proposarà una estètica molt més sòbria i temes més profunds i de caràcter narratiu.

La línia corba es substituirà per la recta, la presència femenina per la masculina, i l'hedonisme pel tall històric. Suposarà la recuperació de temes de l'Antiguitat i de el Renaixement, així com un impulsat interès pel passat clàssic.

L'obra clau que dóna el tret de sortida de l'neoclassicisme és El jurament dels Horacis. Aquesta obra és un compendi de les característiques de la pintura neoclàssica. Algunes de les seves obres anteriors, com Belisario demanant almoina, ja apuntaven cap al neoclassicisme amb una simplificació de formes i una reducció cromàtica.

Anàlisi formal:

Compositivament, hi ha una simplificació de personatges i una forta presència masculina. L'eix central de la composició és la figura d'Horaci pare i les tres espases. Els tres germans estan disposats un darrere l'altre, en una línia horitzontal marcada pel jurament mitjançant els braços. L'espai utilitzat per David està reduït a l'mínim: tres arcs de mig punt sobre columnes, que remeten a l'antiguitat romana.

A la banda, les dones i els nens, que atorguen la part sentimental. És impactant el contrast entre el masculí i el femení: els homes de el quadre tenen posicions molt rectes i actituds molt sòbries, mentre que les dones estan en posicions corbes i representant els seus sentiments. Això podria ser una metàfora de la pròpia confrontació del que neoclàssic, encarnat pels homes, amb la qual rococó, estil més efeminat i de tall sentimental.

Cromàticament, els colors són molt uniformes i aquesta unitat només es trenca per la túnica d'Horaci pare i de l'germà que apareix en primer terme. La llum és completament artificial i actua gairebé com a focus per reforçar la importància dels protagonistes.

Aquests protagonistes estan realitzats amb una consciència absoluta de el cos humà, és a dir, s'ha realitzat prèviament un estudi anatòmic perquè la representació dels seus músculs i el seu físic sigui el més versemblant i naturalista possible.

Simbolisme:

En 1782 es representa la comèdia francesa El Horaci de Corneille a la qual assisteix el pintor Jacques Louis David, que realitza un esbós de l'últim acte. A l'assabentar-se de l'existència d'aquest esbós, el ministre de Belles Arts de França li encarrega que faci aquesta mateixa obra però a la tela, encara que finalment serà una altra escena la qual David plasmi en la seva famosa obra.

La inspiració de David per tant sorgeix d'aquesta obra teatral, però com el neoclassicisme busca precisament fugir de les representacions pictòriques excessivament teatrals i grandiloqüents, David remet a el fet històric que representava la comèdia francesa.

 El fet en què es basava el teatre va tenir lloc al segle VII a.C. La ciutat de Roma va tenir una disputa amb la ciutat d'Alba, i per solucionar-la van enviar a tres representants de cada ciutat, així lluitarien per la victòria i evitarien una guerra. Els romans van enviar als tres fills de la família Horaci i la ciutat d'Alba va manar als tres fills de la família Curiati. El problema és que eren família entre ells: un dels Curiati estava casat amb una germana de la família Horaci, i un dels Horacis estava casat amb una germana de la família Curiati. Per tant, acabés com acabés l'enfrontament, les dones de la família perdrien a un germà o un espòs. Aquestes dones són les que apareixen en l'obra, a la dreta de la composició.