David

FICHA TÈCNICA

Nom: David

Autor: Miquel Angel

Cronologia: 1501

Estil: Renancentista

Localització: Galería de la Academia (Florencia)

CONTEXT HISTÒRIC

En 1434, Cosme de Mèdici va assumir el poder total de Florència, transformant-se en Signore de la ciutat toscana. Des de llavors fins 1494 hi hauria quatre Signori successius a Florència. Aquest any va esclatar a Florència una revolta contra els Mèdici, quan el Signore Piero de Mèdici es va rendir de manera incondicional davant l'avanç de Carles VIII de França cap al Regne de Nàpols. El religiós Girolamo Savonarola va aprofitar el descontentament de la població florentina per enderrocar als Médici. La torba enfurismada va saquejar el palau de l'monarca i es va proclamar la República de Florència sota la batuta teocràtica propugnada per Savonarola.

La República de Florència seria governada per un Gonfanoner de justícia-vuit priors, que constituirien la nova Signoria republicana. De la mà de Savonarola, es duria a terme una ferotge persecució de tot allò que pogués ser considerat «vanitós», creant-se una foguera de les vanitats a la Piazza della Signoria en la qual es va cremar tot objecte considerat pecaminós, incloent obres de Miquel Àngel o Botticelli, que van ser llançades a la foguera pels seus propis creadors. També van ser condemnades a la foguera desenes de persones per «heretges» o «pecadores».

Les disputes entre Savonarola i la família Borja, especialment amb el papa Alexandre VI, acabarien per costar-li la vida a l'religiós florentí. El 13 de maig de 1497 Alexandre VI va excomunicar a Savonarola; els seguidors de papa van entrar a Florència i el van empresonar juntament amb diversos dels seus seguidors. Les acusacions més fortes que va enfrontar van ser el seu inobediencia, i menyspreu a l'precepte, i censures pontifícies amb que se li havia manat abstenir-se de la predicació; una altra, haver sol·licitat, ardentment, que el rei de França Carlos VIII entrés amb el seu exèrcit a Itàlia a subjugar les seves províncies amb el pretext de reformar la Cort de Roma, i costums dels Eclesiàstics. El 8 de maig de 1498 Savonarola signatura la seva confessió, i el 23 de el mateix mes va ser executat a la foguera juntament amb altres dos seguidors a la Piazza della Signoria, centre de el poder florentí.

Cap persona va ostentar el poder deixat per Savonarola fins 1502, quan Piero Soderini va esdevenir Gonfanoner de justícia vitalici, en un intent d'aconseguir acabar amb la inestabilitat de la República florentina. Soderini va esdevenir la màxima autoritat de Florència, amb un poder comparable a el dels Signori de Médicis. Mentre va durar la república, van existir fortes tensions entre els sectors partidaris d'una volta dels Médici a la ciutat, i aquells que s'oposaven a un retorn a la Signoria original.

ANALISI FORMAL

David de Miquel Àngel és considerat l'exemple perfecte d'una escultura en posició de contrapposto, una forma de mantenir la figura de peu, considerada una de les poses més perfectes i humanes.

Es diu contrapposto a la posició d'estar de peu amb una cama suportant el pes total de el cos mentre que l'altra cama està relaxada. Aquesta postura clàssica fa que el maluc i les espatlles de la figura descansin en angles oposats i fa que el tors faci una petita corba en forma de S.

La posició de contrapposto de David ajuda a l'equilibri de la peça. La tensió de la cama dreta i el braç esquerre formen una contrabalanza amb els músculs relaxats de el braç i de la cama esquerra.

La dicotomia entre la tensió i el relaxament de el cos sorgeix com un suport a l'conflicte emocional entre el descans i l'acció intrínseca d'alerta, és a dir, el fet d'estar preparat per a qualsevol acció.

David es pot resumir com una acció en repòs. La tensió muscular i emocional són perfectes perquè Miquel Àngel mostri el seu coneixement perfecte de el cos masculí i la seva capacitat d'equilibrar el físic i l'emocional en una sola figura.

La cara de David té una mirada desafiant impregnada de força on es manifesta la consciència de poder, en el sentit més ampli de la paraula. És capaç d'intuir a l'enemic mostrant plena autoconfiança, una virtut molt apreciada per a l'home renaixentista.

Miguel Ángel va usar tècniques inusuals de proporcions. A primera vista sembla una estàtua de proporcions perfectes, però en realitat la mà dreta i el cap al costat de el coll són expressivament grans.

La mà dreta es sosté pel braç dret relaxat. És una mà perfectament esculpida, delicada i harmoniosa. Però si es mesura pel que fa a el cos, es nota la seva desproporció.

La desproporció de la gran cap al costat de el gruix coll en tensió de David són més de la meitat de la mida que el pit / tors de l'escultura, però no sembla obvi a primera vista.

Es diu que Miquel Àngel va esculpir intencionalment aquestes desproporcions per subratllar la manera de guanyar una gran batalla: amb concentració i intel·ligència; representada pel cap, i amb ponderació en l'acció; representada per la mà.

MODELS I INFLUENCIES

Miguel Ángel conclou l'elaboració d'aquesta escultura en 1504, quan comptava 29 anys d'edat. Uns anys abans havia ja realitzat la Pietat de l'Vaticà, en la qual els trets de la terribilitá no són encara perceptibles. En aquest sentit, el David precedeix a la realització de les obres de la tomba de el Papa Juli II i, de manera especial, a l'escultura de Moisès, en què tals trets són encara més destacats.