Atenea Áptera o Atenea Niké

El temple Atenea Niké

FITXA TÈCNICA:

Titol: Atenea Niké

Autor: Calícrates

Cronologia: S.V a.c

Estil: Grec Classic

Material: Marmol del Pentèlic

Ubicació: Acropolis d'Atenas, Grecia

Context Historic

Els grecs a diferència dels imperis teocràtics i centralitzats d'Egipte, s'organitzaven en petites comunitats independents anomenades Polis.

L'home és la mesura de totes les coses. Això exemplifica la importància de l'home com a eix central de la cultura grega. Els déus s'humanitzen tant en la seva forma com en els seus sentiments.

A l'art, l'home també serà el centre i la principal font d'inspiració. Grècia representa el naixement de la filosofia i el pensament racional, l'home no es conforma amb les explicacions màgiques de la natura, sinó que intenta comprendre-les. Això es veu reflexetat en les escultures, on es busca la realitat i la raó.

La religiositat no és una barreja de creences i rituals sinó un sentiment de la relació amb la divinitat, la religió és junt a la llengua, un dels elements de cohesió de la ciutat i del món hel·lenístic.

La recepció de l'art com a recerca de la bellesa definida pels filòsofs, neix a Grècia. L'art s'allunya de la funció màgica, religiosa o exaltació del poder que havia tingut a Mesopotania o Egipte.

Analisi Formal

Planta: Observem un edifici de planta rectangular i ordre jònic. És un temple tetràstil, ja que presenta quatre columnes en la façana principal; i anfipróstilo pel fet que les columnes estan situades a la part davantera i posterior. Encara que la mida de el temple és d'una mica més gran de vuit metres d'altura, es considera de reduïdes dimensions comparat amb altres temples de l'art grec.

En aquest temple de diferencien tres espais o zones. En primer lloc tenim el pronaos o pòrtic d'accés a el temple; la naos o cella on es situava l'estàtua de la deessa; i finalment el opistodomos, utilitzat per allotjar les ofrenes. Els carreus de marbre que el recobreixen són regulars, ajustats sense argamassa. Segueix així mateix un sistema de llinda, és a dir, horitzontals, que trenquen amb la verticalitat de les columnes.

Alçat:

El temple s'eleva sobre la krepis, i sobre el estilòbat o part superior de la krepis descansa la columna amb base. La basa aquesta composta per dos bous separats per una escòcia. El fust de la columna és estriat d'arestes mortes i vint acalanaduras. La columna està rematada pel capitell, format pel collarí, l'equí decorat amb ovals i dues volutes, i l'àbac. L'entaulament està format per un arquitrau compost per tres platabandes superposades.

Façana:

Pel que fa a l'fris, està decorat amb al·legories que fan referència a la deessa Atenea, i als déus Zeus i Posidó. Sobre el fris trobem la cornisa, i sobre ella una coberta a dues aigües que franquegen el frontó amb el timpà en la seva part central. Finalment, diferents acróteras coronen l'edifici.

Com hem comentat anteriorment, els frisos es trobaven decorats amb al·legories mitològiques procedents de l'escola de Fídies. En el fris nord trobem representacions de diferents batalles gregues, mentre que en el fris sud es troba una al·legoria de la victòria de Platea contra els perses. En els frisos est i oest es representen escenes de divinitats olímpiques, presidides per Zeus i Atenea. Part dels relleus es conserven al British Museum de Londres, la resta es troba al Museu de l'Acròpolis.

Funció, simbolisme i entorn:

El Temple d'Atenea Niké es troba a l'Acròpolis d'Atenes, al costat de el Partenó i el Erectèon. El Temple es va construir per albergar l'estàtua d'Atena Niké o deessa alada. Segons la mitologia grega, Atenea és deessa de la guerra, de la civilització, de la saviesa, de l'estratègia, de les arts, de la justícia, i de l'habilitat. És una de les principals divinitats de l'panteó grec, i va rebre culte en tota la Grècia antiga i en tota la seva àrea d'influència, des de les colònies gregues d'Àsia Menor fins a la Península Ibèrica i el nord d'Àfrica. En la mitologia romana se li adorava amb el nom de Minerva.

A aquest temple estan lligades una sèrie de cerimònies celebrades a l'exterior. Però a més del seu caràcter religiós, la principal funció d'aquest edifici és commemoratiu. El temple commemora la victòria dels atenesos sobre els perses a la Batalla de Salamina (448 a.C.). Segons Pausanias (geògraf i viatger de segle II), l'estàtua d'Atenea que residia al seu interior, no seguia l'estètica habitual, és a dir, no estava alada, simbolitzant la seva eterna estada amb els atenesos. Es creu a més que la construcció d'el temple va tenir un sentit propagandístic, destinat a encoratjar als ciutadans atenesos, que es veien novament immerses en una guerra contra Esparta, l'anomenada Guerra de Peloponès (431 a.C.- 404 a.C.).

El temple és el perfecte exemple de la perfecció tècnica, dels cànons i mesures ideals dels grecs, de la proporció i la racionalitat. És per tot això una arquitectura harmoniosa i bella.