Oracio en el hort. - Francisco Salzillo

Fitxa tècnica:

Nom de l'obra: Oracio en l'hort.

Autor: Francisco Salzillo.

Cronologia: 1752

Estil: Barroc.

Localització: Museu Salzillo (Múrcia)

Context històric:

L’Oració a l’hort de Getsemaní, forma part del conjunt de vuit passos de Setmana Santa que SALZILLO féu per a la confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno de l’església de Jesús de Múrcia. Els altres set són: l’últim sopar; el prendiment; Jesús a la columna; la Verònica; la caiguda; sant Joan i la Dolorosa.  L’obra, treballada a ple volum, agafa tot el seu sentit artístic, estètic i devocional en sortir en processó el matí del Divendres Sant pels carrers de la ciutat, junt amb els altres passos en l’anomenada Processó de Salzillo, que converteix el carrers de Múrcia en un museu vivent.

Anàlisi formal:

Realitzada en fusta policromada el grup escultòric es compon de cinc escultures organitzades en dos grups més una palmera i una branca d'olivera que completen l'escena.

El primer grup el compon la imatge d'un àngel d'aspecte jove i asexual que amb les ales desplegades com si acabés d'arribar de el cel, sosté el cap de Crist amb la mà dreta mentre amb l'esquerra assenyala el calze que apareix sobre la palmera i que simbolitza el sacrifici a què ha de lliurar-Jesús. El tors va nu mentre que de cintura cap avall es cobreix amb una túnica tallada a la fusta i policromada en tons blaus i estofat daurat. La imatge de Crist apareix de genolls, deixant caure el pes sobre les mateixes. Les espatlles caiguts, les mans sobre les cames i el cap aixecat i lleugerament inclinada cap a l'esquerra observant el punt assenyalat per l'àngel, contribueixen a mostrar l'actitud de submisa lliurament de Crist a la seva imminent destí. El rostre groguenc de Crist transmet la infinita angoixa que sent mentre és reconfortat per l'àngel.

Davant d'ells tres apòstols, Sant Pere, Sant Joan i Jaume dormen plàcidament aliens a l'emoció de el moment i a l'angoixa viscuda pel "mestre". Amb túniques tallades a la fusta en tons blau, ocre, vermell i verd, els seus rostres mostren a Sant Pere com un home ancià que assegut dorm recolzant el seu cap sobre el braç dret mentre que amb la mà esquerra sosté una espasa; per la seva banda Santiago, de rostre madur tot i que encara jove, dorm recolzat de manera despreocupada a l'igual que Sant Joan, el més jove dels tres i més proper a Crist. Sens dubte, les tres escultures, més enllà de representar als apòstols han de ser una al·legoria de les tres edats de la vida sent Sant Pere l'ancianitat que dorm en un somni de permament alerta, mentre que Jaume, l'edat madura, mostra un son reparador i Sant Joan el somni despreocupat de la joventut.

Simbolisme:

Segons els evangelis de sant Mateu, sant Marc i sant Lluc, Jesús i els seus deixebles van anar a orar a l’hort de Getsemaní, després de l’últim sopar. Els apòstols, en lloc de resar, es van quedar adormits, mentre que Jesús patia l’angoixa de conèixer el seu destí i es disposava a obeir la voluntat de Déu. La representació de Jesús i l’Àngel és força innovadora perquè normalment, en la plàstica pictòrica, Jesús es representa al cel amb el calze de la passió a les mans. Aquí l’àngel ha baixat a la terra per assenyalar el calze. Jesús el mira i exclama: “Pare, si és possible, que passi de mi aquest Calze, però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva” (Mateu, capítol 26, verset 26)

Model e influències:

L’obra de Salzillo s’emmarca en la tradició imatgera espanyola del segle XVII, però incorpora un sentit estètic que recorda Bernini. Es fa palès en la imatge sensual de l’Àngel, propera a la representada per Bernini a l’Èxtasi de Santa Teresa de la capella Cornaro de l’església de Santa Maria de les Victòries de Roma. La tradició dels pessebres napolitans, també present en les seves obres, incorpora una mirada a la realitat sobretot en els seus personatges no divins que tenen els trets dels homes de l’horta murciana. En el moment de la seva creació, va possibilitar una més gran identificació entre l’obra i l’espectador. Salzillo s’inspira també en els gravats de la Bíblia Sacra Vulgata de Lió (1598) i la Bíblia Veneciana (1750), com es demostra, de manera especialment evident, en els passos d’El Prendiment i en el de La Caiguda.