Esglesia de la Madelaine

Fitxa tècnica

Nom: Esglesia de la Madelaine

Autor: Iniciada per Pierre Alexandre Vignon (1763-1828) con J.Huvé a l'any 1829

Cronologia: 1806-1842

Estil: Neoclassicisme

Tipología: Esglesia

Localització: Plaça de la Madelaine, París (França)

Context Històric

La Madeleine va ser encarregada per Napoleó amb la voluntat de construir un temple a la glòria dels exèrcits francesos. L’art Neoclàssic va tenir un paper molt important en aquella època, ja que l’emperador volia transmetre ideals com justícia, honor i patriotisme a través de les construccions que imitaven a les de l’antiguitat, on els temps eren racionals, ordenats i geomètrics. La Madeleine va formar part de tota una reforma urbanística de la ciutat de París, on es feia evident la intenció d’identificar Napoleó amb els emperadors romans. Els escultors i pintors treballaren per embellir la ciutat: estàtues, ornaments, representacions històriques i tot tipus d’obres que serviren d’exemple als conciutadans.

Per fer un resum de l’època en general, al segle XIX en van marcar les pautes la Revolució Francesa i la Revolució Industrial, esdeveniments clau per a engegar tot una sèrie de canvis en tots els àmbits: política, economia, tecnologia, societat... L’enderrocament de l’Antic Règim va fer que la burgesia es situés al capdamunt gràcies a les revoltes que van acabar en la desestabilització de la monarquia i en el sorgiment d’una nova consciència nacional. Impulsats pels francesos, nous estats sorgeixen a Europa i les colònies inicien també els seus processos d’independència. Els avenços tecnològics propicien el transport i les noves formes d’energia, concentrant-se cada cop un percentatge més alt de la població a les zones urbanes.

Anàlisi Formal

- Espai exterior: La Madeleine és un temple octàstil, perípter, i presenta, a la façana principal, una dobla fila de columnes corínties de 20m d’alçada. Disposen de base, i presenten un fust estriat que acaba en un capitell decorat amb motius vegetals. En total l’edifici té 52 columnes i tot el conjunt està elevat per un podi de 7m.

Per accedir a l’interior de l’edifici, La Madeleine compta amb una gran escalinata, situada a la façana principal, de 28 graons, la qual ens condueix a una porta de bronze amb relleus inspirats en els Deu Manaments.

A la part superior trobem l’entaulament, de coberta de dos aigües, amb un frontispici a la façana principal que mostra una representació del Judici Final. També hi ha una estructura de forma voltada a la que tres cúpules sobre petxines embelleixen.

L’equilibri que presenta La Madeleine ve donat pel joc racional entre verticalitat (columnes) i horitzontalitat (entaulament). Tot plegat acaba constituint un temple clàssic amb una grandària major que la dels originals. Combina solucions gregues com les columnes, i romanes com la inscripció DOM SVB INVOC SM MAGDALENAE.

-Espai Interior: Per dintre, l’edifici és enormement espaiós, i la manca de finestres, ja que les obertures previstes es substituïren per frescos representatius de la vida de Maria Magdalena, fan que sigui una cel·la fosca. Està decorada amb marbre, molts daurats i escultures. La planta és rectangular i només hi ha una única nau voltada. Les tres cúpules sobre petxines determinen tres trams i són sostingudes amb grans columnes corínties. La llarga nau acaba en un absis, el decorat amb un fresc on Crist i La Madeleine són acompanyats per personalitats històriques dels temps de Napoleó.

-Entorn i integració urbanistica: La Madeleine està situada a pocs metres de la Plaça de la Concorde. Des d’aquesta plaça o de la Rue Royale, la perspectiva de la façana de La Madeleine queda emmarcada entre dos edificis, un de civil i l’altre religiós des del 1842. Aquest conjunt urbà va ser planificat per Haussman després que Napoleó l’encarregués. Forma part de la transformació que rebé la ciutat.

-Funció i significat: La funció inicial d’aquest edifici fou purament commemorativa, que exaltés l’exèrcit francès. És a dir, que Napoleó va posar l’art al seu servei per tal de justificar i legitimar el seu poder, tal i com ho feren els emperadors romans. Les monumentals mides del temple expressen aquest anhel.

A partir de 1842, però, quan l’ús cívic de La Madeleine va passar a l’Arc de Triomf, la seva funció va esdevenir religiosa: església dedicada a Maria Magdalena. Als alts relleus del frontó s’hi representa el Judici Final, amb Maria Magdalena com a dona pecadora que s’ha penedit amb la intervenció de Crist.

-Models i influencies: Per a la Madeleine, Vignon es va inspirar en la Maison Carrée de Nimes, una obra romana imperial del 16 aC. El francès va canviar dos elements força significatius: les seves dimensions (monumentals) que ens permeten parlar d’eclecticisme, i el pòrtic (octàstil en comptes d’hexàstil). Aquest tipus de construcció (eclèctica) va ser molt utilitzada durant la urbanització i embelliment de les ciutats del segle XIX.